S’ha acabat, ara seriosament

El 20 de gener de 1961, un jove John Fitzgerald Kennedy, es treia l’abric per posar veu a un dels discursos més coneguts del planisferi dels discursos: “Compatriotes: No us pregunteu què pot fer el teu país per tu, pregunteu-vos què podeu fer vosaltres pel vostre país”. Kennedy tenia llavors 44 anys, i es presentava al món amb poques paraules (dels discursos inaugurals més curts que s’han fet) i marcant intencions. Ja em disculpareu la distància història, però el 20 de junys a Molins de Rei el president Mas va seguir el fil de la Història i va demanar responsabilitat i compromís als seus compatriotes, nosaltres. La política no la fan només els polítics, ni ara ni abans ni mai.

Exagerat! Com et poses a comparar Kennedy i Mas? No ho faig, tinc clar amb qui em quedaria però la idea és la mateixa. Catalans, espavileu! El president va dir el que va dir, no va dir el que no va dir. Sí, vaig en pla obvietat, però és que he llegit i sentit coses darrerament: que si és una OPA a les entitats de la societat civil, que si un xantatge, que si és incomplir no sé què amb no sé qui… Ras i curt: nois, si volem la independència ens l’hem de guanyar entre tots. Llista amb el president si cal, no del president. Artur Mas es juga el coll, i vostès? Doncs això, no hi ha cap embolic.

La il·lusió. El mateix president se’n reia d’ell mateix i deia entre somriures “amb il·lusió” com en el seu anunci electoral perquè sap que la baixada de la marea independentista a nivell mediàtic pot fer despistar als convençuts i donar ales als mesells. La cosa mediàtica és voluble i no ha de preocupar, el que sí que cal tenir en compte és que totes, però totes, les reivindicacions catalanes segueixen intactes i per tant són encara més urgents: asfixia fiscal, atac a l’autogovern, lesió de la llengua i de la cultura, amenaces ambientals,… L’independentisme va venir per quedar-se ja fa molt de temps. Votem i guanyem. Tenim més pressa de la que ens cal reconèixer.

Què han de fer l’Assembla, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)? Doncs el que han fet fins ara: treballar per poder votar i per poder guanyar. Ningú els hi demana una altra cosa, no veig ni segrestos ni xantatges, francament. El president Mas ja ha encerclat el 27 de setembre al calendari. Tots cap allà. Si les entitats decideixen fer un pas endavant, serà la llista de les entitats i elles posaran les condicions.

Per cert, com m’agradaria que ara els nous consistoris fessin el que cal i apuntessin el màxim d’ajuntament a l’AMI, sobretot a les Terres de l’Ebre, el cor del país.

Article publicat a L’Ebre

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s