Error, perdó i María del Monte

L’error: l’acció d’equivocar-se, de jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés. Això diu el diccionari. Tots ens equivoquem; potser alguns més que altres, però no tots ens n’adonem. I si ho fem, no tots li donem la mateixa importància. He conegut que el famós programa de Televisión Española Saber y ganar ha admès el seu primer error aquest estiu. Durant més de 18 anys ha estat un rellotge perfecte, però el passat 25 de juliol va repetir una pregunta de dos dies anteriors (sobre Cántame i María del Monte, per a més interès).

És una notícia que va aparèixer a tots els diaris. I per què? Jo penso que a Espanya, el que és notícia és que algú admeta un error o que algú dimitisca per voluntat pròpia. Però no és només això. Errar és humà, diu la màxima. Una vida plena d’errors és molt més rica que una vida en què no s’ha fet res, diu l’altre. És més: a casa sempre m’havien dit que els errors són la prova de que ho estàs intentant. I mira, la gent de Saber y ganar la van vessar.

Però el més gros per als diaris és que, a més a més, la gent de Jordi Hurtado (l’etern presentador) havia demanat perdó per l’error! Quina barra, sembla que diguen els periodistes, no només admet haver-se equivocat, sinó que, a més a més, demana excuses. No hi estem acostumats, no, i menys en el món aquest de la comunicació. Els errors sempre es poden perdonar sempre que hom tinga el valor d’admetre’ls. I Saber y ganar ha donat la cara. Hi ha qui diu que perdonem les persones perquè encara vols tindre-les a la seua vida. Ara no ens enfadarem amb Hurtado.

Però en els dies que corren demanar perdó no es porta. Ningú s’excusa, tot es dóna per fet i si ningú et pregunta millor tira endavant i tal dia farà un any. Perquè perdonar ens demana un esforç. Sobretot si ens hem de perdonar a nosaltres mateixos. No hi ha perdó sense amor ni amor sense perdó. I això de l’amor sona carrincló, però és del que estem fets. Som fets d’un 80 per cent d’aigua, diuen, doncs la resta deu ser amor. O potser buits en un 20 per cent.

Tornem als errors. El nostre dia a dia. Ens equivoquem i ens alcem. Ens equivoquem i ens enduem a algú per endavant, normalment qui no en té cap culpa o qui fins i tot et volia ajudar a aixecar-te. Però som uns brètols. Diuen que el teu millor mestre és el teu darrer error. Jo crec que no n’aprenem mai; jo segur que no he après res.

El pitjor error a la vida és tindre por de cometre’n un, d’error. Què fàcil és filosofar i què difícil és viure. I encara més difícil és ser el director de Saber y ganar, que és més notícia quan admet una equivocació i demana perdó que no pas per fer bé la faena durant més de 18 anys.

Article publicat al setmanari L’Ebre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s