Iceta desencadenat i Rivera fent de Duran

Tenim uns polítics de primera divisió. De debò. Diuen que Catalunya és un país petit. Però tenim una potència política que pocs llocs del món poden igualar. Tenim bons professionals de la política, sí. Tenim bons polítics, sí, també. En tenim de molt dolents també, però això ja va en el pack. A mi sempre m’ha fascinat en Miquel Iceta. Avui tothom en parla meravelles, però fa una dècada se’l tenia per un lampista del PSC dels capitans, algú fosc, en l’òrbita del discret José Montilla (abans del Polònia) i del totpoderós José Zaragoza.

Iceta és envejable. En la seva dilatada trajectòria política ha fet ja tots els papers de l’auca. I amb nota. No pretenc fer un panegíric d’algú tan conegut i reconegut. No. Crec que qualsevol professional en qualsevol àrea ha de saber reciclar-se, i ell ho ha fet. Aquest senyor ha passat de ser un soldat de Narcís Serra a La Moncloa dels vuitanta a ser un candidat nacional que balla als mítings amb el candidat Ken del PSOE. No només això, va fer ballar Antonio Balmón. Gràcies!

I a més Iceta diu coses. Sempre l’he tingut per un home irònic i amb savoir faire, conscient de quin joc es juga a cada cosa. Sempre prudent. Des de que ha donat permís als seus malucs per embogir diu coses estranyes. Primer durant la passada campanya va dir que el Partit dels Socialistes era “més PSOE que mai”. No ho acabo d’entendre. I ara després de definir-se amb el mantra progre dels vuitanta “catalanista, socialista i europeista” ha llançat un dard estrany: “L’independentista és el nacionalista que surt de l’armari”. Què antic i arnat!

Ser independentista i ser nacionalista no és el mateix. I ell ho sap. Hi ha molts nacionalistes catalans no independentistes. I a l’inrevés. Sobretot perquè el sobiranisme té com a objectiu primer tenir un estat, després quan ja podrem deixar de ser independentistes ja ens direm què som cadascú. Però com a mínim Iceta diu veritats, com per exemple: “Ballar ha servit perquè potser les persones que no ens tenien en compte passessin a fixar-se en nosaltres”. Mai va ser quelcom espontani. L’esquerra d’aquest país està en una reconversió que considero que esdevindrà feliç. Iceta està aportant molt a aquesta metamorfosi. Tenim bons polítics.

I també tenim polítics dolents. Albert Rivera és un prodigi tècnic. De campió de debat universitari a fer veure a les televisions que tracta de tu a tu a PP i PSOE. Em diran que és on bon polític. Tothom té les seves idees i totes són respectables. Ara bé, hi ha la coherència. Per mi és la diferència entre el bon polític i el polític dolent. El senyor Rivera encapçala un projecte que només té una idea força (res a dir), però que només pot ser crossa. Veig a Rivera després de les eleccions espanyoles reclamant una plaça ministerial. I això em fa pensar en Josep Antoni Duran i Lleida. Pobrets.

Article publicat a Nació Digital.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s