“Indepes”: tranquils i pilota al terra!

No fa tant de les eleccions catalanes del 27 de setembre i ja sembla que no van existir. Doncs sí, l’independentisme va guanyar. Números canten: més del 47% dels vots als partits sobiranistes i un 39% de vots als partits favorables a seguir a Espanya o unionistes. La resta, bous i esquelles, ha quedat per valorar: ni sí ni no. Tots molt contents, tots havíem guanyat sembla ser. El que vindria a ser una nit electoral habitual. Com en una boda, en principi tothom surt satisfet.

Però, qui serà el president? Què farà la CUP? Ara Convergència i ERC governaran junts? Es presentaran plegats a Madrid? Aiaiai i uiuiui. Avui no tenim resposta, només especulacions. Ah, les especulacions! Com ens agraden als periodistes! Com ens agrada allargar la broma. Ens agrada, sobretot, el pessimisme il·lustrat. Allò de dir “això anirà pel pedregar, jo ja ho deia”. Quines ganes de que tot vaja malament, quin país! Però així estarem distrets mentre esperem la germinació d’un govern nou. A Andalusia, la gran Susana Díaz va trigar més de vuitanta dies a bastir un executiu i ningú li va dir res. Per cert, va ser de la mà de Ciudadanos, que ara ho veu tot tan malament.

Anem hiperventilats, amb pressa, amb aquella cara de maçanes agres. “Indepes”: tranquils i pilota al terra. Hem guanyat. Ara toca administrar. I això ja no és tan divertit ni tan heroic, però és molt més important. Que Junts pel Sí s’entenga amb la CUP és cardinal per al futur del nostre país. Pilota al peu. No intentem fer coses estranyes ni filigranes que ningú demana. Anem tocant la bola. Primer que es parle del full de ruta, primer conèixer-te a tu mateix. Anem acostant-nos a l’àrea.

Aquesta setmana hem tingut massa imatges per poder anar tranquils. D’una banda, la sempre evocadora passejada de la cabra de la Legión en el Día de la Raza. I d’altra banda, una desfilada molt menys lírica com ha estat la de Joana Ortega, Irene Rigau i el president Artur Mas. Van passejar pel TSJC per respondre com a imputats en el cas del 9N per presumpta desobediència. Fa mal de llegir. La famosa consulta que Espanya va menystindre i prohibir va ser només un exercici d’exhibició de pensament, ideològica si es vol. Cadascú li donarà el valor que li donarà, però no es pot voler frenar això. Jo vull poder pensar, senyors de Madrid.

En tot cas, tinguem el cap fred. La dreta reaccionària (la que té caspa i també la de la Barbie i el Ken) es mantenen en allò de que “els polítics del segle xxi no poden estar per sobre de les lleis” i jo responc: els polítics d’ara, d’abans i de sempre han de tindre com a objectiu fer les lleis que calguen perquè els ciutadans puguen assolir els seus objectius. Aquesta és la seua faena. La nostra és un cop arribats a l’àrea poder xutar i fer gol.

Article publicat al setmanari L’Ebre

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s