Qui vol eleccions al març?

Les eleccions espanyoles ja han passat i ja no haurem d’aguantar la presència d’Albert Rivera constantment a la televisió. Però hi ha d’altres conseqüències. Efectivament el sistema de torn dels grans partits, que funciona a Espanya des de la Restauració, s’ha acabat tal com el coneixem. Però, com tots els virus, muta.

L’aparició de Podem i de Ciutadans aparentment trenquen el famós bipartidisme. Però no. Tan sols són unes crosses del sistema. Ser antisistema és el primer pas per ser del sistema, de la mateixa manera que casar-se és el primer pas cap al divorci.

Aquestes forces dites de la nova política porten grans promeses. Ciutadans diu que canviarà la llei electoral (i si es modifiqués no li aniria massa millor) perquè cada vot valgui igual i els territoris amb més població siguin més valuosos. Molt just sí. Però a pesar del seu èxit de 40 diputats no ho podran fer. Promesa fallida.

D’altra banda, el gran Pablo Iglesias, l’inefable orador chavista, ha dit en veu alta que Espanya és plurinacional. Olé! Això surt gratis… Ho havien dit alguns socialistes i tot. Però ara ve la bona: per a ells és inajornable i irrenunciable un referèndum per a Catalunya. Se suposa que per la independència. Va ser dir això i tots darrere. Que era per això que Podem va guanyar a Catalunya. I vaja, que ja ho tenim.

Però no. Anem a pams. A mi m’agrada molt la idea de tenir un referèndum. Però Podem té 69 de 350 diputats. Està molt bé però així pocs referèndums. I per si algú se’n va oblidar: el 20-D també vàrem votar al Senat. Per la cambra alta hauria de passar qualsevol intent de consulta o similar. I qui té majoria absoluta al Senat? Doncs, el Partit Popular. Adéu-siau, referèndum. Gràcies per jugar, Pablo Iglesias.

Amb tot això a Catalunya a hores d’ara no tenim govern. La CUP segueix buscant excuses per no fer president Artur Mas, candidat de Junts pel Sí fins que ERC no digui el contrari (o potser algú al Montsià ho ha suggerit?). Després de les darreres giragonses de la CUP hi ha qui diu que no tindrem investidura aquest any i haurem de fer eleccions el proper març. Encara crec que hi pot haver govern però veig que sóc dels pocs que creu en això, deu ser la màgia del Nadal.

A qui beneficien unes eleccions catalanes al març? Primer, a l’Estat espanyol, que trigarà a tenir govern. Després, als partits espanyols unionistes. Tot seguit li va bé a Podem, que segueix amb l’aurèola de facilitador de somnis i de cavallers del planeta Piruleta. I, finalment, queden els partits sobiranistes que fa temps que diuen que no tornaran a anar junts. Tant de bo que tinguem president aviat a Catalunya i ens dediquem a fer el nou país. I potser al març el que hi haurà seran eleccions espanyoles.

Article publicat a L’Ebre

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s