Hòsties i clavells

Els catalans tenim la mania que ens tenen mania. Ara ens ha agafat amb posar els caps sota les porres de la Guàrdia Civil tot fent un referèndum. O posar-nos sota de les botes de la Policia Nacional. Les nostres iaies defensant urnes de plàstic d’origen xinès, ho fem perquè ens tenen mania. I a sobre fem performances. El 3-O ens pica per aturar el país, carreteres tallades, gent manifestant-se i somriures. Bojos. I no només això. A Sant Antoni de Vilamajor es van dedicar a dibuixar el lema en anglès “Help Us Europe” a la plaça de la Vila. Però què esteu bojos? Per què provoqueu?

I ara, no només no estem contents amb votar (tot i que ens van segrestar gairebé 800.000 vots el mateix 1 d’octubre) sinó que, a més, volem fer cas del resultat. Ui, ui, ui, quina bogeria. “El papa està boig, el papa està boig”, deia l’acudit. Francament, no puc fer més broma. Sempre tracto de donar-li la volta a la realitat per treure-li ferro. Però ara no puc, de debò.

Més de 800 ferits, que pel govern espanyol ni pel Rey Borbón existeixen, urnes retirades, estratègia de por i tàctiques dels anys 30 i 40. Això va passar a Catalunya i està passant ara. Helicòpters de Guàrdia Civil i Policia Nacional que volen baix, perquè sapiguem que hi són. És com els Stuka, els avions de l’exèrcit alemany que estaven dissenyats per fer un so eixordador cada cop que baixaven en picat. Mataven i atemorien, era la guerra.

No hi ha cap guerra, tranquils, no fem cagarel·la. Potser guerra de nervis i d’amenaces vetllades d’article 155 o de llei 4/1981: intervenció o estat d’excepció. Es juga amb la por, que és una jugada miserable. Tots els ciutadans, votem el que votem, mereixem i necessitem viure tranquils. Hi ha qui ara vol debat després de rebutjar-lo durant anys. I que ara el govern de la Generalitat faci el que va dir que faria ens hauria d’alegrar, siguem favorables o no a la independència, perquè fa creure que tot es pot fer amb la política.

A Vilamajor demanaven ajuda a Europa. Tot el país en demana. La UE, de moment, no mou ni mourà un dit. Són lents i porucs. La nostra tasca acaba de començar i demana pau i ciència, ordre i aventura. Els reconeixements internacionals vindran però sempre després que la República catalana actuï com a tal. El president fa bé de demanar mediació, tot suma per resoldre un conflicte que nosaltres volem democràtic. Ells ens donen hòsties, nosaltres donem clavells, sí. Però hem de ser més hàbils del que hem estat mai.

Article publicat a el9nou vor 171006.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s