La carta baldufa

Per fi plou a Catalunya. Per fi Rajoy i Puigdemont es contesten les cartes. Des de Miquel Strogoff que el correu no havia estat tan de moda. Burofax aquí, tuit per allà, només falta una postal des de Tossa i una carta de núvia a Sant Climent Sescebes. El gènere epistolar a Catalunya té grans edicions com la relació entre Mercè Rodoreda i Joan Sales o entre Pau Casals i el doctor Trueta. Ens agraden les cartes, què coi! Espanya és més de requeriments, multes, i aquells esborranys d’Hacienda que no acaben mai d’arribar quan toca i sempre vas tard.

Ara els governs espanyol i català tenen feina. Tenen feina a fer la seva feina. El que fa el gabinet de Rajoy és el que cal esperar. Hauria canviat gaire la cosa amb un govern socialista? Lamento molt pensar que no, que el guant potser seria de seda, però que l’Estat és com és. I el govern del president Puigdemont? Té un compromís a complir: el mandat de l’1 d’octubre és clar. No entendria unes eleccions, que probablement ens portarien a un Parlament més o menys igual.

Aquestes cartes famoses han actuat com una baldufa. Van girant. I al final van caient de costat, amb inèrcia de quedar immòbils, caducades. Són només una eina, no són un objectiu. Perquè per al govern Rajoy el que toca és aplicar el famós article 155, que és la cobertura per liquidar l’autogovern català “sin que se note el cuidado”. Fa segles que va així. Rajoy i Puigdemont no s’han mogut gaire. Només es mou la maquinària opinadora d’un i altre bàndol. Un d’aquests bàndols és molt més poderós. Però si fos en un camp de joc de les idees i els arguments tots ens sentiríem més còmodes. I el govern català podria explicar tot allò que té preparat (perquè ho té preparat) per quan premem el botó de República On. Ho tenim. Però cal fer-ho bé, només tindrem una tirada, un trumfo. Afinem, justament perquè tenim pressa, perquè ens colpegen i ens detenen. Perquè ens volen capcots i perquè volen entrar a les nostres escoles i segrestar l’horitzó dels nostres fills.

Veurem guàrdies civils entrant a comissaries de Mossos d’Esquadra, i no precisament per entregar-se. Veurem tècnics d’Hacienda entrant a la Generalitat, i no precisament per tornar-nos els 16.000 milions d’euros anuals que els hi regalem. Veurem també com ani- ran darrere els nostres líders, i no precisament per posar-los medalles. Veurem com venen cap a nosaltres. En cap carta educada posarà ¡A por ellos!, però és de què va tot això. Pau i ciència.

Publicat a El9 NOU VOR 171019

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s