Tanqueu el Twitter

Dia de bojos, o per embogir. 26 d’octubre, un jorn digne dels germans Marx. Amunt i avall, botiflers i herois. La ràdio diu una cosa, la tele matisa, el president no surt. Això és perquè s’ha cagat. Això és que Madrid diu. Això és que hi ha una tieta de Merkel que estiueja a Lloret que ha parat el cop. Dels dies més estranys de la vida periodística de qualsevol. Ciutadans que a l’hora de dinar pensaven una cosa i a l’hora de sopar creien una altra.

Tot va bé. Catalunya és el que és, ni més ni menys. I es prendran decisions, sota l’amenaça del 155 amenaçador. Som partits polítics, sindicats, associacions, periodistes, pagesos, fins i tot responsables de recursos humans. Som un país, petit, dels que té la mania de ser moguts. Hem passat del seny a la rauxa, però passar de la rauxa al seny és més complicat. Catalunya és com un equip de Mourinho. Som un país del contraatac. Aguantem de tot. Centrades llargues, joc en curt, davanters estrelles. Però fins a un límit. Llavors sabem jugar dur i sortir ràpid per la banda. I buscar rematada. Altra cosa és marcar gol. Però com en els equips de Mourinho tenim estrelles a l’esquadra, i cal saber conjugar egos i anhels.

País de Busca i Biga, de nyerros i cadells. País amenaçat. Un gran símptoma és l’atac a la tele i ràdio públiques. Vallesans com Francesc Cano i David Bassa saben de què parlem. A més, sort en tenim de professionals com Vicent Sanchis i Brauli Duart. Perquè hi ha noms. No hi ha herois, sinó persones que donen la cara. Com els directors d’instituts i escoles, funcionaris i autònoms que prefereixen el país al negoci.

La informació fa soroll. Diuen els que diuen que en saben que en el món de la informació immediata en comptes de tenir un cap més obert el tenim més tancat. Som en una tribu. La tribu del grup de WhatsApp o del Twitter. Twitter va començar a bullir. Tothom era un traïdor. Tothom era un covard. Que si hi ha gent a la presó. Que si tenim més de 800 ferits. Que si fa 300 anys que anem amb una sabata i una espardenya. Que si ens tanquen hospitals i ens volen rebentar l’escola catalana. Que si 16.000 milions l’any. Que si anem malament. Amb tot això i la coctelera del Twitter amb les gotes justes d’incertesa fa que tot cremi. Per això mateix, us faig una recomanació: Tanqueu el Twitter. No us hi poseu gaire. Deixeu el Whattsapp una estoneta. Una miqueta de pau espiritual. Estigueu atents a com va el país, esclar, però amb aquella calma. I sobretot, contrasteu les fonts.

 

Publicat a El9 NOU VOR 171027

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s