Les llistes màgiques

Els Jordis a la presó. Mig govern a Estremera i Meco, i l’altra meitat migpensionista a Bèlgica. Eleccions el dia abans de la Lotería de Navidad. Nens de Sant Ildefonso, horitzó de mantenir el 155 colonial si no guanya qui ha de guanyar. Nosaltres ens comptarem amb paper de fumar. Si vots o escons. Si no valen ni uns ni altres. Són unes eleccions que no volíem, unes urnes imposades per aquells que no volen que votem. Això de ser català de vegades és molt cansat, i confús.
Sobiranista o no, qualsevol observador una mica despert pot entendre que aquests comicis autonòmics són un referèndum. Per definició, un referèndum és una consulta entre dues opcions: sí o no a una premissa. Vol que els ocells puguin volar de nit? Els canalons dels menús de restaurant han d’anar gratinats per defecte? Vol que Catalunya sigui una república independent? Tothom pot dir sí o no a una pregunta tancada. Si el 21-D famós és un referèndum, no haurien de quedar clares les opcions en clau binària: blanc o negre, sí o no? Doncs no. Hem decidit jugar als matisos. A la suma de les sumes. A dir (de nou) que una llista unitària és una joguina trencada i trista. I a preguntar, a cop d’argumentari, “per a fer què?”. Coi, 20 mesos governant junts i encara fem aquestes preguntetes.

Tots plegats tenim una cultura política feble, i francament desespera. La unitat del món sobiranista en les properes eleccions és desitjable i em dona pau espiritual comprovar que hi ha qui a data d’avui encara està disposat a explorar qualsevol possibilitat per fer-la possible. Les llistes de coalicions ja estan fora de termini, no es poden presentar. Hi ha una fórmula, molt habitual en les eleccions locals, que és la de l’agrupació d’electors. Recomano visitar el web Llistaunitaria.cat, que ja porta més 420.000 signants. Es tractaria d’una llista dels que han proclamat la República. Una llista de companys de presó madrilenya.

Un cop vaig escriure que els pactes ens podrien fer traïdors. Era 2015, eleccions municipals on algunes llistes més votades tenien complicat sortir endavant perquè no hi havia prou suports. Passava amb el que era CiU i el que és ERC, que deien tenir un pacte de no-agressió. Tot es va anar resolent, amb el temps i una canya. Ara potser estem a la banda contrària de l’argument: potser ens podem fer un bon embolic si no pactem. Diuen que com més candidatures millor. Semblen unes llistes màgiques i a mi em fa por que només siguin un truc.

Publicat a El9 VOR 171110

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s