Moral d’esclau

És ara el moment de la veritat. No és un altre moment històric, una fita, una cruïlla. Només parlem de les eleccions del 21 de desembre perquè no ens deixen parlar de res més. Perquè ens han volgut abolir la decisió democràtica de constituir-nos com a república. Que és una cosa que en principi no pica. Vull dir que no és bo ni dolent en essència. És com canviar de companyia de la llum. Sense dir marques, ja sabíem que és més que difícil donar-te de baixa d’una companyia telefònica, però no venen els operaris a picar-te amb routers i cables ADSL.

És doncs en aquest moment, que estem obligats a ser testimonis d’un retrocés democràtic, atac a la llengua de les escoles, okupació de departaments de la Generalitat, sense obviar presó i exili del govern legítim. Només podem triar el 21-D. Quan la Constitució espanyola hi havia ruido de sables, ara més aviat el que tenim és la pistola al pit i els ulls de la intolerància clavats al clatell.

I és amb tot això que ens apareix la moral d’esclau. Aquella cosa tan catalaneta que et trepitgen a tu al tren i ets tu el que demana perdó. Ens en donen per totes bandes i el que volem ara és restitució democràtica. Volem tornar a l’any 1996. No, no. El marc mental continua sent l’1-O. Diumenge una mica rúfol. Anar a fer cua al col·legi electoral. O no, potser a donar un tomb per les Franqueses o a dinar a Sant Celoni. És igual: llavors va ser el moment en que vàrem ser lliures. De votar o de no votar, va d’això. I ningú va perdre la feina, ni a les famílies es posaven lletres escarlata als vestits.

Van ser les galetes, els improperis, les humiliacions les que ens van inten- tar sotmetre. Abatuts, però dempeus. Els catalans som ben estranys, potser per això seguim vius com a comunitat nacional a hores d’ara. Amb les nostres misèries, que en són moltes. Però la moral d’esclau és imperdonable. Perquè és irresponsable i, per tant, covarda. És el manteniment de l’statu quo, i això no vol dir el manteniment de l’ordre. L’ordre és un sistema, una forma d’afrontar la vida, i per tant de progrés.

No es pot confondre l’immobilisme amb ser conservador, ja que anomenats progressistes són un autèntic fre social. I una conservadora de llinatge com Núria de Gispert va fomentar la pionera llei de parelles de fet a Catalunya. Apriorismes, pocs. Eix nacional marcat en vermell i sobretot abandonar aques- ta cosa de què devem alguna cosa a la democràcia espanyola, la del 155 i dels ratolins.

Publicat a El9 NOU VOR 171117

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s