La cosa local

Aquest dimecres passat a Mataró es va celebrar l’Infolocal, una reunió de ràdios i televisions locals que propicia la XAL, La Xarxa, amb una premisa clara: o col·laborem (bé) o serem residuals. Llegir aquest article en un diari local o comarcal com és aquest cas indica que el lector és algú preocupat pel seu voltant més proper. El diari més reconegut del món és un diari local: es diu The New York Times.
Habitualment les trobades sectorials (com les fires agrícoles) són una gran oportunitat per queixar-se tot junts dels problemes que tenim: que si no plou, que si plou massa o que si el teu jardí és més verd que el meu.

En la política, també, la cosa local, la proximitat, allò que en deien subsidiarietat, és bàsica en tots els sentits. És com s’ha de començar i és on s’ha d’acabar. No en va és als ajuntaments a qui la Junta Electoral Central els prohibeix posar cartells dels presos polítics o llacets grocs. Això vol dir alguna cosa. Josep Mayoral, Meritxell Budó o Pamela Isús són els nostres superherois. I els altres alcaldes, perdoneu. I en Jesús Medina, aquí a EL 9 NOU, o Albert Jordana i Clara Armengol a VOTV, o en Paco Agudo, a Ràdio Granollers. Estic una mica fart del complex que alguns tenen amb l’acció local: sigui el periodisme, la política, la gestoria o l’esport. La cosa local no és quelcom que es pugui menystenir. És la base! I és un tema de costos, per entendre’ns.

Una victòria pírrica és aquella que s’aconsegueix mitjançant grans pèrdues en el mateix bàndol. Això ve del segle IV abans de Crist. I el 2017 no ens ho podem permetre. El poeta diu que “hem estat, som i serem un sol poble. Aquest és el repte i el compromís inexcusable. Els avenços irreversibles són aquells forjats sobre sòlides majories”. I les majories no es poden demanar a Amazon, per correu electrònic. Les majories són piràmides, i ja els egipcis van entendre que la base havia de ser àmplia i aquesta base són els municipis i tot el que engloben. La cosa local no és una maria, no és una assignatura d’aquelles optatives: és obligatori cuidar-ho. Surts al carrer, just es tanca la porta de casa i ja estàs a la política local, a l’acció local. És bo, i intel·ligent, el consum d’informació local i de proximitat. És bo, i adient, que les teles i ràdios locals col·laborin entre elles. És bo, i necessari, saber usar les eines que tenim en tots els sentits. Vivim un moment en què el voluntariat està al màxim de revolucions: aprofitem-ho. I sabeu d’on surten aquests voluntaris? Sí, de la cosa local

 

Publicat a EL 9 NOU VOR 171201

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s