El bon any

Fins quan s’ha de felicitar el bon Any Nou? O allò de “feliç any”? Fins quan? Per Déu Senyor Nostre, no es pot viure amb aquesta manca de protocol. Aquell saludar-se a la carnisseria, aquell moment a la porta de l’església, aquell “hola i adéu”. Diu que hi ha qui ho fa fins la Candelera. D’altres, des del dia 2 que ja passen de tot.

Les bones maneres, la urbanitat que se’n deia abans, són un flotador on agafar-se en aquest naufragi social en què vivim. La modernitat d’ensenyar els turmells nus, de no saludar i de no preguntar qui és l’últim de la cua d’una botiga.

Fa temps que anem despistats, desnortats, més rucs que una sabata. La mania de carregar-se les tradicions és contraproduent. És com els pobles moderns que no fan pessebres de Nadal, que posen símbols moderns, per ser moderns i moderns.

Som el que som perquè venim d’on venim. A les escoles ja no hi ha festival de Nadal, és d’hivern. Sumar sempre és un encert. Visca el halal i el kosher, ja m’enteneu. Però, restar?

Si som una societat que es pensa tan progre i d’esquerres, per què hi ha tan poca seguretat en la pròpia identitat? Fa temps que parlem d’identitat i la base de tot plegat és el valor que atorguem a la llibertat individual dins de la necessària convivència. No som amish. Som catalans i som de compartir, de xerrar i de fer coses al carrer. En l’idioma que sigui i sota el Déu que es prefereixi. Però cal un ordre i això es fa mantenint coses com felicitar l’any. Bon 2018, doncs.

Article publicat al setmanari El Ripollès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s