“El meu ERO és pitjor”

Aquestes setmanes són d’aquelles que deprimeixen els periodistes. Per molt dia de Sant Francesc de Sales que hagi passat. I és que l’anunci dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) a El Punt Avui i El Periódico deixa gelat.

Per molt que ja es veia a venir. Per molt que tots sapiguem que el nostre sector està, encara, en una crisi industrial que no sabem si ha tocat fons o no. Per molt que el món s’enfonsi, tendim a pensar que, a nosaltres, no ens tocarà.

Aquests ERO podrien comportar l’acomiadament de 200 periodistes d’aquestes dues capçaleres veteranes. A més, en el cas d’El Punt Avui, significa el tancament físic de la redacció de Barcelona, cosa que li treu potència com a diari nacional.

D’acord, es mantenen periodistes al cap i casal actuant per teletreball, però jo sempre defensaré la redacció física. La xerrada, la confrontació d’arguments, el contrast constant d’idees… no és una qüestió de paper, web o televisió. És qüestió que els periodistes som humans i treballem amb una matèria primera molt delicada: la vida de les persones.

A tots ens venen papallones a l’estómac veient “Newsroom” o aquesta nova pel·lícula, “Los archivos del Pentágono”. Però no cal cercar en la ficció. En aquest país es fa (bon) periodism, però es treballa braç a braç amb la precarietat de la mà i amb la inseguretat professional; i malauradament és el que ens toca. Un dia estàs aquí i l’altre allà. Un dia ets cap i a l’altre ets indi. No ajuda gaire a fer planificació, ni amb el banc ni amb la parella.

Tot i l’escena grisa, però, no podem deixar que se’ns endugui el tornado pessimista. Ara estem en allò de “doncs el meu ERO és pitjor que el teu perquè tal i tal”. No ajuda en res. No només les noves formes de periodisme funcionen; també les “velles” ho fan i totes, totes, es basen en una cosa: bones històries.

Enguany els premis Barnils van ser una bafarada d’optimisme. Tenim pedrera, però sobretot tenim molts professionals preparats. Cal ser ambiciossos i dúctils. Res serà com abans. Però gràcies a Déu, ara comença l’acte en què els periodistes caminem per on volem anar.

P. D.: Ànims companys amb l’espasa de Dàmocles a sobre. Aferreu-vos a la vostra dignitat, i camineu.

Article publicat a Media.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s