Un 1 de maig diferent

La celebració de l’1 de maig com a dia del treballador/a és ineludible. El mercat laboral, la dignitat del lloc de feina i la capacitat per gestionar els somnis dels individus en el seu dia a dia són elements que no són cap broma. Però com diuen els de Catalans Lliures el que es fa en diades com aquesta és “reivindicar el sistema rígid, vertical i hipertrofiat de l’etapa franquista” quan per contra “els agents socials i partits del nostre país podrien redirigir el focus a un model amb fantàstics resultats en termes d’ocupació, benestar i estabilitat laboral: la flexiseguretat escandinava”. M’hi sumo.

Els països del nord d’Europa presenten costos d’acomiadament reduïts i convenis descentralitzats, però a la vegada compten amb prestacions d’atur generoses i mecanismes que faciliten la constant formació per tal que el treballador pugui retornar al mercat laboral en el menor temps possible. No és qüestió de lleis, o no només. Tots podem estar d’acord en el fet que cal un nou mercat de treball amb lleis clares, simples i equitatives.

I una cosa que trobo molt a faltar, parlant de països nòrdics. A Dinamarca és obligatòria la baixa per paternitat. I és de sis mesos, pare i mare, no delegable. Així, a més de fer de tenir un fill una experiència més calmada també permet que laboralment no hi hagi diferència entre home i dona, i que a més hi hagi tot una bossa de treballadors que tenen accés a un tipus de contractes temporals. Són feines de veritat, i això compta.

Article publicat al setmanari el Ripollès

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s