El contacte, contactar, el teu contacte

Diuen que el més important és tenir contactes. Sona a Wall Street però és que et diuen que si no coneixes a la gent adequada no te’n sortiràs a la vida. Mou-te noi. Resulta que ser un home de profit, valer-te per tu mateix, ser un bon fill del que els seus pares se sentin orgullosos depèn de si vas trobar-te amb un en un bar o amb un altre a la cua del super. Tenir contactes, quina expressió més freda. Poc a veure amb les carícies de l’ànima o els pessics dels somriures.

Tota aquesta idea de l’amiguisme s’atribueix sempre a la llatina manera d’entendre la vida. Suposo que ho diuen pels Kennedy, els Milliband o el matrimoni Mugabe. Tots som humans, sovint massa humans, ja m’enteneu. El contacte com a connexió és més fred però és molt més raonable. En una empresa quan et demanen liderar un projecte i has de muntar un equip tens en compte l’expertesa dels individus, però també quin grau de confiança et mereixen i altres imponderables com el grau de responsabilitat o d’empatia o l’actitud. Un element és qui et cau millor que l’altre. Això és amiguisme? Si el teu germà és el millor mecànic que coneixes per què no tenir-lo al teu taller? No és recomanable treballar amb qui saps que ho farà millor? Això va en contra dels que no coneixes, de nou el contacte, i de nou pot ser una barrera, fins i tot injusta.

Contactar és viure. Som animals socials. Hi ha qui és una mica bestiota fins i tot. Però és fer el primer pas. Allò d’aguantar-te la mirada. Allò de passar pel costat i aguantar la respiració. El primer cop que et dones la mà. El somriure, primera batalla de la guerra de la seducció. És el teu contacte el que dóna màgia a l’experiència entre humans. I entendre que el contacte pot ser de moltes menes. La meva adolescència es va basar en entendre malament les senyals de les noies que m’agradaven i també de no saber què era ben bé el que jo volia. I tot es resol amb el contacte. L’experiència. Entrenament vital sí en voleu dir, però sense massa tonteria. Sota, cavall i rei, la vida és bàsicament això, tot i que has de saber encaixar quan et ve un as i quan et ve un vuit.

El teu contacte, contactar amb tu, això és una altra cosa, la millor. Saber que només un gest o una manera de tocar-te i ja està tot dit. De fet no es pot dir millor. És aquest el millor dels contactes, el que té tot el valor i que no pot tenir preu. Poc a poc sapiguem què volem en cada moment, és la única manera de viure a llarg.

Article publicat a El 9 Magazín

El 9 magazin 180730

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s