Política de Harley-Davidson

Algun dia i en alguna hora heu sentit aquell brogit tan característic farcint l’espai del carrer o de la carretera. El brum brum brum característic i patentat de l’empresa més famosa de Milwaukee, Wisconsin: Harley-Davidson. Són unes motos molt xules, estètica trencadora i voluptuosa, símbol per la generació beat i per als rockers americans. Però tot i que tenen molta potència i alguns models arriben als 180 quilòmetres per hora és una motocicleta que no corre, que tot i ser còmoda és difícil de portar. A Catalunya, també en l’època de la gestió de la pandèmia, estem igual.

Com és possible que avui tinguem pitjor imatge del nostre govern o dels nostres ajuntaments? És clar: si prohibim les reunions, obliguem a portar morrió i no deixem que els nanos beguin a les platges és quan tothom és antipàtic. Ja des del confinament de Lleida que hauríem d’estar posant llençols amb la cara de l’alcalde o alcaldessa. Sembla que només funcionen amb por.


Però, i la política? Govern i ajuntaments han gestionat i estan gestionant situacions molt dures. Alcarràs i Aitona, per posar un parell d’exemples, han hagut d’enginyar-se com poder tenir rastrejadors, com poder ajudar als seus vilatans. Així sí, la gestió pública és això però i el més enllà no sembla que ens preocupi. El més enllà de les vacances vull dir. Perquè només estem pendents de si ens quedarem sense poder anar a l’apartament de la costa o al càmping de muntanya. Sort que no es pot anar a l’estranger en principi, estaríem molt més neguitosos.

Volem vacances? No, necessitem vacances. Perquè abans del virus teníem el país bloquejat políticament. I ara seguim amb el brum brum brum pel carrer Major. I la moto és maquíssima però no hi ha manera de saber on va. No sóc un gran conductor, però quan no saps com és el camí o quan saps que la carretera és complicada potser no és bona idea donar gas i prou, sino que cal prendre fort el volant o el manillar i gestionar bé les corbes.

I no és cosa de la Harley-Davidson, ni de com és de sexy, o de si corre molt o poc, és qüestió de fixar-se en la carretera. I, en el millor dels casos, saber on vols anar.

Article publicat a Nació Digital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s