Ningú vol la unitat, i està bé

No per no ser novetat deixa de ser una terrible notícia. En aquest cas per saber que no és una rateta qui ve a portar-te una propina quan et cau una dent. Espanya -no el govern- espia als seus ciutadans. I sobretot si són d’una determinada manera. De fet, si pensen d’una forma específica. Doncs més de 60 dirigents del procés independentista han estat espiats -molt important usar el verb espiar– amb el programa Pegasus, que també tenen altres països. Els presidents Pere Aragonès, Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas, entre les víctimes. Cito els presidents per evidenciar que la cosa anava de debò.

Des de quan? Doncs des que això de l’independentisme va estripar la tranquil·litat de l’statu quo espanyol, en el que els catalans ens hi sentíem més o menys còmodes fins que se’ns va omplir la pipa de tant menysteniment. I ara els optimistes diuen i diran que hi ha una oportunitat per refer la unitat sobiranista (seria lògic pensar-ho), l’única veritable arma que ha fet una mica de por a Madrid. A un dels episodis de les pel·lícules de Pirates del Carib la intrèpida Elizabeth Swann li diu a Jack Sparrow: “Arribarà el moment en què tindràs l’oportunitat de fer allò correcte” i el famós pirata respon: “M’encanten aquests moments, els saludo amb la mà mentre passen de llarg”. Això som.

No ens en sortirem. Aquesta voluntat tan catalana de la transversalitat, que tothom surti a la foto ni que sigui al racó, del sí, però no, d’espera una mica que ara vinc… mata qualsevol intenció real d’avançar. No hi ha lideratge de país. Ni a la política ni a la societat civil hi ha referents potents. Avui a Catalunya surfegem sobre debats improrrogables, però que no són tan sexy com l’emancipació nacional, esclar. Però la pervivència de l’estat del benestar com el coneixem, la mobilitat no dogmàtica, la covardia amb el fet metropolità des de les administracions i la convivència amb la resta del país són tan sols alguns dels deures que tenim i que no fem. Ara mateix dels pocs pols que vol exercir influència podem assenyalar Foment del Treball, i es troben a faltar d’altres elements que sovintegen els mitjans però que potser han oblidat les idees. Som com l’adolescent lletraferit que no fa la feina del batxillerat perquè busca la inspiració per escriure la propera gran novel·la americana.

Deia que no ens en sortirem, de moment, a no ser que comencem a entendre que hem canviat -sí, nosaltres- les normes del joc. El món, també el nostre, ha canviat, i no d’una manera escumosa o naïf. Vivim temps més durs, i seran més insensibles. I no em vingueu amb el capitalisme, va d’autoengany. Manllevo un paràgraf de ¿Cómo sobrevivir al mundo que viene? (Deusto) d’Antonio Sola i Fernando Carrera: “Els processos electorals dels darrers cinc anys en el món marquen una tendència irreversible en comportament del vot: és més important l’aprovació o el càstig que no pas la ideologia, compta més la dinàmica de canvi o de continuïtat que no pas la ideologia, la capacitat de persuasió amb idees que la ideologia, la solució dels teus problemes que la ideologia…”. Durant massa temps hem volgut establir un pensament fort, i quasi totèmic, en el que no volíem massa debat perquè la causa estava per sobre de tot. Potser era el que calia, potser ens vam equivocar.

Però som on som i ja podem proclamar que els camins que hem fet ens han portat on estem i que no cal ni demonitzar ni pujar als altars a ningú. Els catalans som humans, ens desfem i refem amb el fang de l’esperança i de la por, com la resta. Però d’unitat independentista no hi haurà, no a mitjà termini, i paradoxalment amb un govern sobiranista sembla tot més complicat. Ningú vol la unitat, i està bé poder dir-ho i no passa res per dibuixar diferents horitzons i descobrir eixos nous. Mentrestant el país aturat per fora i per dins, content per poder recuperar el somriure sense mascareta, ara el que caldrà és trobar motius per fer-ho.

Article publicat a Nació Digital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s