Mariano, naniano

Com a periodista i com a ciutadà puc dir que estic content amb el moment que vivim. Sí, surt corrupció (pressumpta) per tot arreu. Abans no hi era? I tant! Això vol dir que ara la Justicia i la premsa estan fent bé la seva feina, amb resultats. Dit això, el cas Bárcenas és realment paradigmàtic. Tot apunta, tal i com descobreix avui El País, que dirigents del Partido Popular com María Dolores de Cospedal, Rodrigo Rato, Jaime Mayor Oreja, Javier Arenas, Ángel Acebes i l’exdirigent Francisco Álvarez Cascos van rebre pagaments en negre de part del tresorer del partit. No, no m’oblido de l’actual president del Gobierno, Mariano Rajoy, que també apareix en els papers de Bárcenas. A més, apareixen capítols sobre ‘trajes’ o ‘corbatas’ destinats a Rajoy que no fan més que recuperar l’essència roïna del cas Camps.

Tots els líders implicats han desmentit les acusacions. Rajoy encara no, perquè sobre ell no s’havien posat els focus. Quan el cas Bárcenas esclata, ai las, és el diari El Mundo qui ho explica. I vés tu, sembla que queden nets i lliures Rajoy i Cospedal. Vaja, quina casualitat. És més, Cospedal demana auditories i es treu les puces de sobre. Tot això amb Esperanza Aguirre rient per les cantonades. El president d’un partit, i d’un govern, com és el cas de Rajoy ha de donar explicacions. Estic d’acord, molt d’acord, en que els polítics i els governants no poden estar tot el dia responent articles de premsa -i crec que no han de fer-ho-, perquè no sempre són concrets, per dir-ho d’alguna manera. Ara bé, les proves fetes públiques avui, el llibre de comptes de Bárcenas, provoquen que tot l’embolic prengui relleu d’assumpte d’Estat. Dimitir seria la solució democràtica, republicana i madura. No ho veurem.

Coneixent lleument el personatge diria que no farà res. El famós ‘tententieso’ que és Mariano Rajoy farà com sempre: quedar-se quiet i esperar que passi la tempesta. Així, d’aquesta manera, ha conseguit esdevenir president del Gobierno. Per què hauria de canviar? Si España fos un país civilitzat amb una dreta civilitzada, tothom estaria demanant explicacions. A la ‘villa y corte’ amb la polarització fanàtica d’avui això esdevindrà un partit de futbol anglès dels vuitanta, ple de hooligans cridant i amb cops de peu al mig del camp. No en treurem l’entrallat, però una cosa està clara per al futur: Mariano, naniano.

opinions pròpies