Ara, els trens

Que bé van els trens! Adif és una passada i no hi ha res millor que tenir un pas a nivell al teu poble. Aquesta és la nova campanya del govern espanyol. Els nois de Rajoy, després de la famosa pluja de milions, ara venen amb contes dels bons. El ministre de Foment, Iñigo De la Serna, planxat i pentinat com pocs, ha passat per Catalunya tot cofoi per presentar el projecte d’integració del ferrocarril a L’Hospitalet de Llobregat, on “aviat” s’iniciarà l’estudi informatiu. Diu que es compleix així amb el compromís de Rajoy de realitzar aquesta integració, la de Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat en el marc del Pla Rodalies.

Senyor ministre, això és com quan dic que començo el règim dilluns que ve. No s’ho creu ningú. I pels mateixos motius. Ho he anunciat tantes vegades que tinc poquíssima credibilitat i un abdomen curvilini. Recapitulem: L’any 2001 se signava el primer protocol pel soterrament ferroviari de L’Hospitalet. I ara, 17 anys després, cal tornar a tramitar un nou projecte? En efecte, el ministre del 155 anuncia dos anys més de tramitar papers. Ja estem vacunats. Amics, només us podeu creure les licitacions, quan posem els pempins.

Sobre el soterrament de Montcada i Reixac fins al 2020 hem de fer més papers. I de la mateixa qüestió a la capital del Baix Llobregat fins a 2019 fent més papers. I això de L’Hospitalet només vol dir fer més papers. Prou. I ja que està per L’Hospitalet prengui l’R3 i pugi fins Ribes de Freser, i en parlem.

Article publicat al setmanari el Ripollés

Anuncis

Contra els «quinquis» del Baix

Sóc nat a Barcelona i barceloní d’acció i pensament, però des de fa uns anys visc molt content a Sant Feliu de Llobregat, capital tímida d’una de les comarques més poblades, dinàmiques i significatives d’aquest país. Sovint el reduccionisme de les informacions de premsa o el maximalisme de la política partidista han portat a situar el Baix Llobregat com a una espècie de territori on la gent va pel carrer amb braçalets del PSC o d’ICV-EUiA, i on no es parla català. Quina ximpleria! El “cinturó roig” ja ha passat a la història, poc o molt. Però el Baix Llobregat, se’m dirà, és l’únic lloc on el PSC encara manté el tipus. Bé, és la “taca vermella” en el mapa blau convergent de les comarques de Catalunya. Sovint per això, també, i sense voler entendre la sociologia canviant del Baix Llobregat s’ha preferit fer la caricatura: els “quinquis” del Baix.

Doncs ja n’hi ha prou. No ho dic jo, ho diuen els fets. Per començar, òbviament, cal dir que el fet de que PSC i ICV s’hagin repartit el “pastís” polític de l’àrea metropolitana de Barcelona durant tres dècades no vol dir res: i molt menys els converteix en “quinquis”. Altra cosa són les pràctiques clientelars a nivell comarcal. Per dir-ho ràpid: si qui governa el consell comarcal és d’un color i l’ajuntament X és d’un altre color doncs tindrà menys beques menjador que les que té un altre ajuntament Y però que és del color dels primers. S’entén, oi? Però això no converteix el Baix Llobregat en terra de “quinquis”. Aquí no hi ha l’operació Pokemón o el Terres Cavades per dir alguna cosa i sense assenyalar a ningú.

Ara al Baix Llobregat entra una (altra) bafarada d’aire fresc. El proper 11 d’abril Molins de Rei, al cor comercial i cultural del Baix Llobregat, tindrà un alcalde de Convergència i Unió, en Joan Ramon Casals. A veure, no és el primer alcalde de CiU al Baix Llobregat. Per exemple, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, és alcalde de Martorell. Però, Molins de Rei era un dels extrems del cinturó roig, el del PSUC (i després ICV): Sant Feliu de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Sabadell, i d’altres… I ara CiU puja a tots aquests municipis, i governarà a Molins. Tot està canviant. Als Estats Units la comunitat negra votà per George W. Bush perquè la sociologia ha canviat en les darreres dècades. I ara a Catalunya també, i els canvis van en tots sentits i direccions, alerta general.

Sobre el cas particular de Molins de Rei val a dir que els seus ciutadans tenen molta sort i han escollit bé. Jove, extremadament preparat i responsable de política municipal de Convergència en tres mandats: un autèntic crack que no és cap “quinqui”. I sí, del Baix Llobregat.

(Publicat a Nació Digital)