Imaginant Duran

Una mica exprés. Però la veritat és que ho he llegit i m’he quedat una mica parat: Duran renyant Rajoy per no fer els deures amb Catalunya i que això por portar a una DUI. En Josep Antoni Duran i Lleida té una capacitat innata per a prendre l’iniciativa, per a estar al lloc adequat perquè el focus li doni llum. Darrerament ha estat força protagonista del debat sobiranista al nostre país tot defensant el que ell anomena tercera via o demostrant que la seva relació amb el president Mas no passa pel seu millor moment.

Però avui ha deixat a molts a contrapeu. Al Congreso de los Diputados li ha eztibat al president Mariano Rajoy: “Si no és capaç de donar una resposta d’estat a Catalunya, es trobarà una declaració unilateral d’independència”. És més, ha volgut subratllar alguna cosa més: “El problema al qual faig referència, requereix política en majúscules. Em fa la sensació que vostè és dels que creu que el temps ho soluciona tot i en aquest cas no és així. Com més temps passa, més s’encongeix l’espai per trobar una solució”, ha dit  Duran. I amb això què ha volgut dir? En David Miró del diari ARA ha escrit que és una altra manera de posar pals a les rodes del procés. Jo no ho veig tan clar. Per context i precedents és el més senzill de creure. Però de vegades potser cal imaginar.

Sí, estic estupefacte, però i si en Duran és el nostre agent doble? El president del comité de govern d’Unió Democràtica ha demanat a Rajoy si té una agenda política per a Catalunya apuntant que ens trobem davant d’un conflicte polític amb un gran suport social i que requereix una resposta política. I si en Duran està realment apretant a Rajoy per portar-lo a un carreró sense sortida, a nivell polític, des de el que es podria anomenar moderació? I si és allò de que “els que volem seguir sent espanyols ja no tenim arguments”? Ja sé d’on venim i a on volem anar, però somiar és gratis.

Anuncis