D’on venim

Els catalans som gent reservada. Som d’anar cap a dins. Potser els de costa menys, però vaja, som molt nostres. Vivim en un petit país que el que té és història. Passat, present i futur. I molta documentació. Historiadors de primer ordre i estrangers enamorats del que som i serem. Tenim una situació geoestratègica diabòlica. Enmig del nord i del sud tota la vida. Som poc xovinistes malgrat que sempre ens acusin de nacionalistes. Som crítics en excés i sarcàstics fins a la malaltia. Amb tot, ens cal saber com érem per entendre com som. Amb aquest propòsit el 27 de desembre a les 22.00 s’estrena Comtes a les teles locals i Movistar+ (canal 159). Per fi, anar més enllà del Dragui.

 
Es tracta d’una docusèrie dirigida per Carles Porta i escrita conjuntament amb Albert Sánchez Pinyol sobre l’origen de la nació catalana, als segles IX i X, amb la pugna entre els comtes de la Marca Hispànica i els reis francs. Entre Espanya i la UE dirà algú. Entre el 27 i el 30 de desembre, un cop comenci la treva nadalenca, cada nit podreu veure a la tele (sigui VOTV o sigui Vallès Visió) un dels quatre capítols trepidants sobre els quatre primers comtes de la nissaga de Barcelona. Si no us agrada la història ni els comtes ni el Sànchez Pinyol també us agradarà. No és una producció basada en la èpica o el romanticisme d’uns comtes tipus Robin Hood. Ni de la cosa de Guifré i les quatre barres.

 

Els primers comtes (Guifé, Guifré Borrell, Sunyer i Borrell) són homes del seu temps que són una mica antisistema. Són personatges complets, amb força drama a la seva vida, però molt conscients del seu compromís. És una pulsió humana: protegir la teva família, i als teus. Quan vaig estudiar Història em vaig meravellar (contra tot pronòstic) amb la Medieval, on a més treia molt bones notes (contra tot pronòstic). És una època denostada, amb mala premsa, com els moderats. Però és un espai de transformació espectacular i, en qüestions socials, més avançat del que es pugui creure. És per això que Comtes ens explica d’on venim. Del fort component visigòtic que té la nostra cultura, les nostres lleis i costums i de la construcció de la base de la nació social que som i que capa a capa, durant segles, s’ha anat construint.

Marqueu-vos-ho a l’agenda. Comtes ho petarà. Perquè és entretinguda, perquè té un color propi, perquè és catalana i sobretot perquè ens posa davant del mirall sense apriorismes. De vegades no agrada, però és la única manera de saber quina cara fem.

Publicat a El 9 NOU VOR 171215

Anuncis

Què és La Xarxa?

La Xarxa. Potser darrerament heu llegit o sentit aquest nom més sovint. Aquest estiu hem donat la campanada amb el programa País km 0 que passen totes les televisions locals del país a partir de les sis de la tarda. Però us explicaré ben bé què és o la idea que jo (cap de continguts de la Xarxa) tinc d’aquesta casa. La Xarxa és això que se’n diu ara estructura d’Estat. Comencem forts, però és així. Oficialment, la Xarxa és una plataforma multimèdia de suport a l’audiovisual local (televisions i ràdios) que té com a objectius donar resposta a les necessitats del sector i contribuir a la seua dinamització. I això fem amb 47 televisions i 160 ràdios.

Col·laborem amb tota aquella entitat local que necessite els nostres serveis per facilitar que des de qualsevol indret puga haver informació de qualitat. Bé, això pot semblar fullaraca burocràtica, però és així. Aquí, a l’Ebre, en teniu bons exemples. Hi ha algun ampostí que no sàpiga qui és Manel Ramon, director de Ràdio Amposta?. Hi ha algú que no pose el Canal Terres de l’Ebre per informar-se del que passa a l’antiga vegueria de Tortosa?. Això parlant d’audiovisual, que és al que es dedica la Xarxa, però hi ha quelcom que és pal de paller per a tots: els mitjans de proximitat. I per no parlar d’aquest setmanari que teniu ara a les mans, exemple de moltes i bones coses.

Els mitjans de proximitat formen identitat i permeten unió, la unió real de les societats. El periodisme té moltes funcions. La clàssica és mossegar el poder, però una altra, sovint oblidada i cardinal, és la d’explicar qui som, què fem i així poder endevinar què serem. Des de la Xarxa, humilment, fem la nostra faena, que no és més que ajudar i facilitar la tasca dels enor- mes professionals de les ràdios i televisions locals. Fem-nos un favor: mirem-nos una mica més el melic (ja m’enteneu) per saber què tenim al cap.

(Publicat al Setmanari L’EBRE, divendres 22 d’agost del 2014)