Els números canten, Espanya

El ministeri de Defensa (que paguem entre tots, encara) augmenta el seu pressupost un 10,7% aquest 2018, per bé que l’any passat ja va incrementar-se notablement, fins al punt que, si s’aproven els comptes, haurà crescut un 46,1% des del 2016. Olé! Una altra dada dels comptes del simpàtic ministre Montoro: A banda de pensions (144.834,3 milions) i desocupació (17.702,2 milions), una de les majors partides del pressupost va dedicada a la seguretat i les institucions penitenciàries (8.418,2 milions). Què curiós. I una dada més: Interior també augmenta un 132% els pressupostos per a la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia a Catalunya. Números canten.

Habitualment parlar de xifres és feixuc. Però els pressupostos són les intencions posades en números. No hi ha ningú més polític que el responsable d’Economia, compte amb ells i elles. I de tot això que parlem caldrà veure després les execucions que habitualment per part d’Espanya són incomplertes, sobretot a Catalunya. Ens enganyen, i punt.

Si he posat aquestes xifres sobre la taula és perquè no ens oblidem a què ens enfrontem. Ara que hi ha molts que surten de la ratera es diu que perquè no tornem a abans de l’inici del procés independentista, posem que el 2012. Doncs perquè tot era un drama, benvolguts. I les xifres, repassar-les, ens diuen que sigui PP o PSOE (ni m’imagino Ciutadans) sempre ens menystenen i inverteixen poc o poquíssim: i ja no val parlar dels Jocs Olímpics de 1992, quan es va fer l’AVE Madrid-Sevilla per cert.

Aquestes són les seves ‘fake-news’. L’espiral de mentides que van abonant els partits i mitjans espanyols-espanyolistes. Tot val. I mentre els pressupostos són un paper oficial i suposadament honorable (tant de bo el PNB es mantingui ferm contra Rajoy) hi ha un altre pilar de la (no) política del PP amb els palmeros habituals: No hi ha cap dubte de que l’espanyolisme usa els CDR per vincular l’independentisme i la violència. És de manual: si tens un enemic exterior tothom està distret i no pensa en el desastre interior.

Posaré un exemple. El cap de setmana passat va tenir lloc una explosió a un concessionari de Mercedes-Benz de la Via Augusta barcelonina. Es tracta d’un incident que no va provocar cap ferit ni generar danys materials de gravetat. Ara bé, diversos mitjans no van dubtar ni un moment a atribuir aquest atac al nou satanàs: els CDR. És més, el portaveu de Ciudadanos al Congrés dels Diputats, el barceloní Juan Carlos Girauta i Vidal, es van afanyar a compartir amb cridaners titulars apel·lant a la suposada “kale borroka”. Vaja, doncs la veritat sempre acaba aixafant l’odi. Des del concessionari van comunicar que en cap cas creien que era un atac de cap CDR si no més aviat una bretolada. El Cos de Mossos d’Esquadra ho investiga.

I mentre ens bombardegen amb els CDR etarres, els empressonats rebels i demés mandangues es pensen que ens oblidarem de què hem vingut a fer aquí. I no.

Captura de pantalla 2018-04-06 a les 11.49.06

Article publicat a El 9 Magazín

Anuncis

Pressupostos ‘fake’

Una cosa són els pressupostos i una altra cosa és l’execució d’aquests. Vaja, que és com dir que dilluns començo el règim i que al final dilluns sopo una espatlla de cabrit amb moltes patates. Doncs igual amb el PP, el ministre Montoro i els seus pressupostos generals, que sempre són un insult per a Catalunya. Sempre. Amb els socialistes també passava, deu ser política transversal espanyola.

I cal anar als numerets, que potser fa una mica de mandra, però és que són escandalosos. El nivell d’inversions previstes a Catalunya en el projecte de pressupostos de l’Estat del 2018 segueix estant per sota del que li pertocaria pel seu pes en la població total, ja que, tot i viure-hi el 16,2 per cent d’habitants d’Espanya (de moment), els comptes li reserven només el 13,3 per cent.

Destacaré tres cosetes per tal que vostès ho puguin defensar a la tertúlia o al sopar amb el cunyat tabarnés. Per exemple, la inversió en Rodalies. Des del 2014 només s’han executat 31 milions i adjudicats 104 milions més dels 306 compromesos. És materialment impossible completar aquesta diferència amb el que resta d’any. Prou de mentir-nos.

I què em direu de l’N-II al nord de Girona. Doncs les previsions de l’estimat Montoro preveuen 9 milions d’euros en diverses actuacions però a hores d’ara no hi ha cap obra licitada. L’única activa és el tram Medinyà-Orriols amb un pressupost de 4,3 milions. I Déu dirà.

Finalment, la doble via del tren de Vic. Els pressupostos no preveuen cap partida a la doble via a la línia de Vic al tram entre Parets del Vallès i la Garriga malgrat que el Ministeri havia assegurat repetidament que enguany començarien les obres. Doncs res de res. Sempre igual.

Article publicat al setmanari Ripollès