Risc i perill, sensacions

L’imam de Cambrils, Mohamed Ouadi, es mostra partidari d’impulsar un registre obligatori dels imams que exerceixen a les mesquites, tal com va proposar la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE) poc després dels atemptats del 17-A. “Sóc partidari de tot tipus de control i de tots aquells reglaments que es puguin establir. Som gent d’ordre, de normes i d’organització total”, defensava Ouadi en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN). El màxim responsable de la mesquita de Cambrils opina que aquesta iniciativa ajudaria a evitar “que se’t pugui filtrar una persona no desitjada i que pugui acabar sent perillosa”. Sembla una bona idea. Però com es pot controlar el perill? Es pot viure sense risc?

Els que en saben d’això acostumen a brandar una variable que és la ‘sensació de seguretat’, que no és res més que un apunt estadístic pel que la ciutadania diu sentir-se o no segura. No té a veure amb el nombre de furts o la xifra de robatoris o violacions. És, només això, una sensació. Però és d’aquesta manera què vivim, que podem viure. Tranquilitzar les nostres agitades pors i paranoies és un dels objectius primers que ens donem.

El cas de l’imam de Cambrils i les seves recomanacions és tot un exemple de bona voluntat. Pot garantir res? “Una de les estratègies és fomentar la participació dels nois en activitats esportives per tenir-los “ocupats i sota control”, afegia Mohamed Ouadi. Sembla poca cosa més que un bon eslògan. Sembla poca cosa més que un cataplasma per la nostra por. Ja estem calmadets i ja podem mirar cap una altra banda. Així no tenim por.

El clixé d’enfrontar-se a la teva por, mira-lo de fit a fit i abocar-s’hi. “Coger el toro por los cuernos”, en diuen els castellans. Doncs és una mica això, sense posar-nos massa transcendents. No existeix el risc zero, i menys quan estem en alerta 4 per amenaça d’atac terrorista. Però la nostra sensació ara mateix és bona, i més tornant de vacances, amb aquella alegria d’explicar l’estiu als nostres companys de feina, amb aquell mig gas per tot. Tenim el perill/risc que ens mereixem, o millor: el que acceptem tenir.

Article publicat al setmanari Ripollès

Anuncis