Un 1 de maig diferent

La celebració de l’1 de maig com a dia del treballador/a és ineludible. El mercat laboral, la dignitat del lloc de feina i la capacitat per gestionar els somnis dels individus en el seu dia a dia són elements que no són cap broma. Però com diuen els de Catalans Lliures el que es fa en diades com aquesta és “reivindicar el sistema rígid, vertical i hipertrofiat de l’etapa franquista” quan per contra “els agents socials i partits del nostre país podrien redirigir el focus a un model amb fantàstics resultats en termes d’ocupació, benestar i estabilitat laboral: la flexiseguretat escandinava”. M’hi sumo.

Els països del nord d’Europa presenten costos d’acomiadament reduïts i convenis descentralitzats, però a la vegada compten amb prestacions d’atur generoses i mecanismes que faciliten la constant formació per tal que el treballador pugui retornar al mercat laboral en el menor temps possible. No és qüestió de lleis, o no només. Tots podem estar d’acord en el fet que cal un nou mercat de treball amb lleis clares, simples i equitatives.

I una cosa que trobo molt a faltar, parlant de països nòrdics. A Dinamarca és obligatòria la baixa per paternitat. I és de sis mesos, pare i mare, no delegable. Així, a més de fer de tenir un fill una experiència més calmada també permet que laboralment no hi hagi diferència entre home i dona, i que a més hi hagi tot una bossa de treballadors que tenen accés a un tipus de contractes temporals. Són feines de veritat, i això compta.

Article publicat al setmanari el Ripollès

Anuncis

Doctrina Parot, improvisació i mans al cap

Complicat, complicat, complicat. Parlar de la fi de la doctrina Parot és quelcom complicat i encara més si es tracta de l’alliberament d’una terrorista. Em va passar ahir en el debat de Badalona Televisió, Olla de Grills, però crec que potser per escrit jo mateix m’ho explicaré millor. Avui el polèmic i exagerat articulista Arcadi Espada publica un article que podria signar jo mateix (amb matisos esclar) perquè el gran debat torna a planar sobre nosaltres: llei i justícia són la mateixa cosa? No pretenc fer un tractat de filosofia del Dret però tots podem entendre la feblesa de la frontera entre una cosa i l’altra. I això costa molt d’entendre. No vull fugir d’estudi, però posaré alguns tuits de les darreres hores que trobo significatius de com s’ho prèn la ciutadania tot plegat.

Exemples diversos. Reaccions de tots colors. Però vaja, i sense voler fugir d’estudi, considero que cal fer una reflexió a nivell legislatiu espanyol. Els dos grans partits espanyols no han entès que cal alguna cosa més. No es pot caminar només amb la política antiterrorista de base d’acció policial d’una banda i amb la llei de partits de l’altra. Tots sabien que Estrasburg diria alguna cosa així (15 jutges a favor i 2 en contra, fins i tot el magistrat espanyol a favor de la sentència) sobre un requeriment de 2006. No s’ha pogut fer res? Si saps que la Constitució no et permet la doctrina Parot com a subterfugi gens subtil per a la cadena perpètua canvia les lleis, millora-les. A mi la doctrina Parot no m’ha agradat mai per això, perquè és hipòcrita i perquè fa trampa.

Ara la pilota la tenen els jutges, que obeiran. Europa ha parlat però cal veure què passa amb la sobirania penal dels estats membres. Això sí, el govern del PP seguirà amb la seva política antiterrorista, sembla que no volen aparéixer com a tous, quan el que interessa ara més que mai és ser àgils i flexibles.

No seré jo qui defensi els terroristes, però hi ha una lectura més política (en clau basca) que cal tenir en compte dos anys després de que ETA hagui aturat la seva acció criminal i covarda. Això pot ajudar a que de retruc s’acostin posicions en el procés de pau? Tant de bo. Però en essència la qüestió és que delinqüents amb dotzenes de morts surten al carrer. Cru i sense matisos, però és així. Altra cosa és si creiem en la reinserció o no. Jo hi crec, però entenc que en afers com el que ens ocupa el penediment hauria de ser alguna cosa a tenir en compte. Sé que té més a veure amb la moral que amb la legalitat, però vaja ja he avista de que la frontera entre ambdós mons és vaporosa.

Però la doctrina Parot no només afectava a presos d’ETA si no a d’altres criminals autors de terribles infàmies, com el cas de l’assassí d’Alcàsser. Tot plegat no podria haver-se previst? Em molesta aquesta actitud general de la culpa és d’Europa i ara tots corrent amb les mans al cap.