Escola prèmium

La Fiscalia ha citat a declarar el director i dotze professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca pels comentaris que presumptament van fer els docents a alumnes que són fills d’agents de la Guàrdia Civil, arran de la violència policial de l’1 d’octubre. També La Seu d’Urgell i d’altres indrets del país han presenciat absurditats d’aquest nivell. El motiu és que no ens aguanten.

Qui? El Madrid de l’ “a por ellos” i el Pedralbes naranjito (aquest darrer sí que em preocupa). Ara tot serà així, em penso. Serà molt cansat, com repetir curs. Però la societat catalana té entre els seus valors el de la paciència. Toca persistència i toca, a la vegada, ser descarats. I també cal confiar en els nostres mestres i professors, com fins ara.

L’escola és on fa més mal, perquè és el gran fracàs espanyolista. Durant dècades tots hem pogut coincidir i créixer amb l’escola catalana. Jo em vaig criar en castellà, i això em va forjar mitja identitat, només. Avui, l’educació catalana permet una identitat completa i realment catalana. És bo per als nanos de Campdevànol i per als de Sant Boi de Llobregat.

Però tot plegat no ens pot portar a la rancúnia. De fet, ens ha d’encoratjar. Després de tanta pressa és bo saber on som. Cal caminar per poder tenir un camí. Amb l’escola fa temps que ho fem, queda la resta i tampoc és tant.

Article publicat al setmanari El Ripollès.

Anuncis

«Picoletos», Albiol i porno constitucional

Ai les casualitats. Després de muntar (previ avís a les televisions espanyoles) el gran show de la mare de tots els escorcolls a la fundació Catdem i a la seu nacional de Convergència ens ve un nou capítol de Los Hombres de Paco (atado y bien atado). Aquest dilluns el Partido Popular (és aquell partit que té integrants a la presó?) va entrar al parlament espanyol una proposició de llei de reforma del Tribunal Constitucional perquè suspengui funcionaris i governants que incompleixin les seves sentències i resolucions. Traduït: el Constitucional perseguirà el president i els independentistes.

Amb Xavier García Albiol com a ariet els del PP s’han convertit en els Hombres de Harrelson de la Constitución, que ni es mira ni es toca a no ser que ho faci el PP (amb tàcit suport de la denominada esquerra) o algun espanyol de bé. Menció a banda mereix l’aportació de l’expresident Felipe González a la literatura albanesa i a la comparació constant dels sobiranistes i els nazis. Gràcies senyor X, allò vostre sí que era legal i no votar. Ai les casualitats.

Ara ja hi haurà legalitat per passar-se el que queda de democràcia a Espanya pel clatell. Som nosaltres els que hem de respectar la legalitat, diuen, però són ells els que canvien les regles del joc. I de tant canviar-les canvien el joc. L’exalcalde de Badalona va dir que amb aquesta reforma exprés i sectària “s’acaba la broma”. No senyor Albiol, la broma és vostè. La broma de mal gust és que creguin que no cal votar i que per evitar-ho es farà el que calgui. I no és cap casualitat que sigui exalcalde.

Des de l’independentisme creiem que l’unionisme és un adversari polític, no pensem que és un enemic a batre. Potser som una mica sòmines, però som sobretot demòcrates i no per casualitat. Som els que diem que si perdem unes eleccions, entomem els resultats. Som els que si caiem, ens tornem a llevar. “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, deia el poeta nacional. Som així. Però ho som tots els catalans, pensem el que pensem. El senyor Albiol diu representar als unionistes però no és veritat. No, vostè representa a un partit polític que té la força que té a Catalunya, i això és molt respectable però hi ha gent unionista i demòcrata, i molta! Ara, no vingui a muntar guerres.

Però cal dir les coses pel seu nom i denunciar que hi ha guerra bruta. No hi ha casualitats. La Guardia Civil (l’aparell més aparell de l’Estat més Estat) ha entrat en campanya de nou. La Fiscalia de nou irromp. Sobre la Catdem i Convergència què més es pot mirar? Compareix el president Mas i de nou se li preguntarà per corrupció i de nou respondrà. No és qüestió de “i tu més”, però vaja ja queda poca cosa per cercar (a banda de la base de dades de militants d’un partit polític com es pretenia). I el que trobin ho posaran de la manera que vagi bé i amb la manipulació adequada. Preferiblement El Mundo, aquell de la UDEF, aquell dels comptes de Xavier Trias o de les evasions d’Artur Mas. Tot fals oi? Doncs aquí seguim. I ara li toca Convergència perquè és la peça més grossa. I demà? Anar fent i nosaltres amb el lliri a la mà esperant una altra casualitat.

Article publicat a Nació Digital